HTML5 i CSS3

HTML 5 (HyperText Markup Language, versió 5) és la cinquena gran revisió del llenguatge bàsic de la World Wide Web, HTML

HTML 5 especifica dues variants de sintaxi per a HTML: un «clàssic» HTML (text / html), la variant coneguda com a HTML5, i una variant XHTML coneguda com a sintaxi XHTML5 que haurà de ser usada com a XML (XHTML) (application/xhtml+xml).^[1] Aquesta és la primera vegada que HTML i XHTML s'han desenvolupat en paral·lel. El desenvolupament d'aquest codi és regulat pel Consorci W3C.

 Quan va apareixer?

En el seu origen, l'HTML era un llenguatge dissenyat per compartir informació científica entre científics de tot el món. Era purament un llenguatge estructural, en què no hi havia forma de descriure l'aparença de les pàgines (ni tan sols la possibilitat de posar un text en negreta o cursiva).

Més endavant s'hi van afegir nombroses opcions per formatar i presentar text i gràfics.

A mitjans de la dècada de 1990 van començar les ampliacions de l'HTML per aconseguir la presentació desitjada, però sempre des de diferents perspectives de diferents desenvolupadors, que van acabar amb diverses solucions no estàndards per a diferents navegadors. Això va provocar l'aparició d'un consorci que controla l'evolució de l'HTML: el W3C (World Wide Web Consortium).

Quines son les novetats?

• Incorpora etiquetes (canvas 2D i 3D, àudio, vídeo) amb còdecs per mostrar els continguts multimèdia. Actualment hi ha una lluita entre imposar còdecs lliures (WebM+VP8) o privatius (H.264/MPEG-4 AVC).

• Etiquetes per manejar grans conjunts de dades: DataGrid, Details, Menu i Command. Permeten generar taules dinàmiques que poden filtrar, ordenar i amagar contingut en client.

• Millores en els formularis. Nous tipus de dades (eMail, number, url, datetime ...) i facilitats per validar el contingut sense Javascript.

• Visors: MathML (fórmules matemàtiques) i SVG (gràfics vectorials). En general es deixa obert a poder interpretar altres llenguatges XML.

• Drag & Drop. Nova funcionalitat per arrossegar objectes com imatges.

 

“HTML amb CSS”

Hola! En aquest post explicare com fer un calendari HTML utilitzant dos CSS amb full d'estils diferents.

És important que el codi CSS el fem en un lloc web diferent a l'arxiu HTML on tenim el codi, ja que d'eixa forma podrem modificar el document quan siga necesari també incloure altres estils amb CSS, canviar un per altres fàcilment i, per últim, també ens permet tindre un model de codi HTML i CSS ja fet.

Els pasos per a fer un calendari són:

• Primer, creem una carpeta on posarem l'arxiu HTML i els dos codis CSS que escriurem.
• En segon lloc, escribim el codi HTML definint una taula per a fer el calendari.
   Aquest és el resultat del codi, voreu que estan enllaçats dos arxius  .css
  
  açò serà els que ens permet definir l'estil del calendari, per això tenim dos, un actiu, "calendari2.css", i un altre inutilitzat temporalment mitjançant un comentari d'HTML, "calendari1.css". D'aquesta manera, en qualsevol moment podem canviar un estil per l'altre.
  Ací podeu vore el codi dels dos css corresponents:
  

  

  
  
  

  

  Finalment aquest es el resultat del calendari:
  

  
  Seguidament vorem el calendari inicial i el calendari sense aplicar el full d'estil.
  
  
  

Hola! En aquest post tractaré el llenguatge de programació Javascript i algunes qüestions sobre aquest.

• Què és? Qui el va fer? Quan va nàixer?

Javascript és un llenguatge de programació que s'utilitza principalment del costat del client, permetent així crear efectes atractius i dinàmics en les pàgines web. Es defineix com orientat a objectes, basat en prototipus, imperatiu, dèbilment tipat i dinàmic.

Brendan Eich va ser qui desenvolupà en Netscape Corporation la primera versió d'este llenguatge baix el nom Mocha, rebatejat LiveScript i finalment Javascript. Aquest últim canvi de nom va coincidir amb la inclusió de la tecnologia Java per part del navegador web Netscape. 

La primera versió del llenguatge es va presentar el desembre de 1995 a la versió 2.0B3 del navegador Netscape. El 1997 els autors van proposar Javascript com a estàndard de l'European Computer Manufacturers Association (ECMA), tot i que el seu nom no és europeu, sinó internacional, amb la seu a Ginebra.

El juny de 1997 va ser adoptat com un estàndard ECMA, amb el nom ECMAScript. Poc després també va ser un estàndard ISO (Organització Internacional per a l'Estandardització).

• Per a què el necessitem a una pàgina web del costat del client?

Javascript és principalment utilitzat per part de programadors web per donar respostes ràpides a les accions de l'usuari sense necessitat d'enviar la informació del que ha fet l'usuari al servidor i esperar resposta d'aquest. El codi JavaScript es carrega alhora que el codi HTML al navegador, i resideix en el client (ordinador en el que ens trobem). JavaScript  suposa que les respostes del servidor siguen més completes i permet que es realitzen molts més processos al nostre ordinador, de manera que es redueix el nombre de peticions i respostes necessàries entre client i servidor.

Amb Javascript podem crear efectes especials a les pàgines i definir interactivitats amb l'usuari. El navegador del client és l'encarregat d'interpretar les instruccions Javascript i executar-les per realitzar aquests efectes i interactivitats, de manera que el recurs més important, amb que compta aquest llenguatge és el mateix navegador i tots els elements que hi ha dins d'una pàgina. .

• On podem ficar-lo?

S'acostuma a posar el codi JavaScript a la capçalera, entre l'etiqueta <head>,  ja que així el navegador pot emmagatzemar-lo en memòria abans que succeisca un esdeveniment que l'inici i podem tornar a reutilitzar-lo.

Encara que podem posar el codi javascript entre l'etiqueta <body>, no és el més recomanable encara que funcionara ja que hem de buscar la millor opció, no la més ràpida. 

En darrer lloc podem situar el codi javascript fora del HTML, així podem reciclar el codi i no mesclem codi HTML i javascript. Aquest  és el més professional. En compte de posar el codi Javascript dins de l'etiqueta script, el que fem és incloure-li a aquesta etiqueta l'atribut src (source), donant-li com a valor una URL relativa al document, perquè carregue el seu contingut com si fóra javascript. Per a fer açò deuriem de crear un fitxer anomenat javascript.js al mateix nivell del nostre HTML amb el codi javascript.

Ací deixe uns exemples, gràcies!